La nostra Història

L’Hostal del Fum, la història d’un nom popular

Els fundadors de l'Hostal del Fum el besavi Jaume i la besavia Joaquina
Els fundadors de l’Hostal del Fum el besavi Jaume i la besavia Joaquina

L’Hostal del Fum, a la carretera de Montcada, gairebé tocant a la Rambla, és l’hostalatge de més anomenada de la ciutat de Terrassa. Fundat el 1888, la família Burrull i Carceller el va adquirir el 1922 i avui segueix en mans de la quarta generació. Un negoci familiar que assumeix el repte de mantenir el caràcter tradicional de restaurant de tota la vida i les exigències de les noves generacions.

L’Hostal del Fum no se’n diu perquè sí. Si ens paréssim a pensar en un establiment que el fum n’és la seva insígnia, potser pensaríem que no arrossega bona fama. Però sí del fum se’n diu és perquè des dels seus inicis, l’hostal estava situat davant de l’escorxador municipal. Els traginers i comerciants, que feien el recorregut entre Barcelona i Manresa, hi paraven a comprar carn i la coïen a la brasa del carrer. Així els primer

La meva tieta avia Carme i crec que el Jaume el meu tiet, qui ara regenta el negoci. (Tinc el dubte de si es el meu tiet o el meu pare)

s amos de l’hostal van començar el negoci: oferint vianda – sembla ser que les mongetes amb cansalada tenien llarga anomenada- i beure als carreters, que podien deixar la mula, el cavall i el carro a la seva quadra per menjar, descansar i agafar forces. La fumera habitual va donar-li el sobrenom i sempre més ha estat l’Hostal del Fum, malgrat que el

nom oficial segueix sent Restaurant Burrull. Abans, havia estat el Restaurant Rich i als anys 50, l’avi de l’actual propietari va voler posar-li un nom altisonant com La Posada del Matadero, però ni així: l’Hostal del Fum va seguir sent l’Hostal del Fum, tot i que a paulatinament va deixar de prestar els serveis de fonda per dormir.

Les remodelacions van fer que els amos anessin convertint les antigues habitacions per menjadors i es conclogués amb una reforma general d’un espaiós menjador i sales superiors per acollir-hi celebracions i banquets. Així la darrera habitació disponible fou l’any 1964.

Tanmateix el que ha fet popular l’Hostal del Fum no és la tossuderia de la gent d’anomenar-lo com els plaïa sinó el tipus de res

El meu besavi Jaume i el meu pare el Pere
El meu besavi Jaume i el meu pare el Pere. Podem observar com l’anglesina ja envoltava tota la façana del restaurant.

taurant. Ha estat el restaurant per excel·lència de les grans celebracions i els moments especials de les famílies terrassenques. Ha estat un lloc de fer i tancar negocis. Un saló on s’hi podien trobar un públic de diferent perfil social, des de grans empresaris a famílies que l’escollien per sentir-s’hi com a casa. Aquest és “el respecte” que cal tenir sempre present, en paraules de Pere Puig, el quart descendent al capdavant de la seva gestió. “La gent parla de l’Hostal com si fos seu i hi ve perquè és el seu restaurant”.

A casa sempre sabíem on trobar l’Avia María,que no es movia de la porta per atendre als clients quan arribéssin

I aquesta sensació amara de la filosofia de l’àvia, que sempre va voler “treballar per a tothom; que fos un lloc obert, interclassista on qui hi volia venir pogués trobar-hi confort fos quin fos el seu pressupost”.

I avui, tantes dècades viscudes, després d’haver aguantat la sotregada d’una bomba sense explotar que va entrar per la finestra i allí es va quedar, d’haver patit la riuada des de primera fila, de tants cotxes amunt i avall per la carretera que custodia, l’Hostal segueix impassible a les transformacions urbanístiques del seu entorn. Amb pràcticament la mateixa fisonomia de sempre, l’arc de mig punt de la volta principal i la majestuosa “anglesina” de l’entrada que li configura una entrada tant exòtica, sobretot els mesos en que és florida i la seva coloració lilosa pinta el conjunt de la façana, l’Hostal del Fum obre les seves portes cada dia als clients que hi busquen una cuina de mercat i tradicional catalana.

L’ Auca del besavi Jaume

L’avi Josep Puig i l’avia Maria Burrull

Els avis, qui van agafar el negoci essent la segona generació
La tieta avia Carme , qui esdevé la segona generació de cal Fum.

El Jaume  i la Montse amb l’equip de l’Hostal

El Jaume i la Montse esdevenen la tercera generació de cal Fum

El Pere i la Mercè comencen la seva aventura a Matadepera

El Pere i la Mercè esdevenen la tercera generació de restauradors de cal Fum

Han passa’t molts companys i companyes pel Cal Fum. Us donem les gràcies per ajudar-nos a tirar endavant!

Un passeig pels diferents paisatges que ens ha deixat el temps

La senyal del pas a nivell
El pas a nivell
La riuada ens va glopejar a tots aquells dia.
La meva tieta avia Carme qui va ser també la segona generació a cal Fum. En raonant amb un veí d’aquell desastre.
L’anglesina esdevé un regal de la natura pel nostre negoci. Afortunadament ens segueix acompanyant després de quatre generacions.